El diumenge passat es va estrenar la sisena temporada de Game of Thrones envoltada d'una gran expectativa. Sense fer spoilers, la gran incògnita continua, de moment, essent una incògnita. Fet que a molts espectadors, jo inclosa, ens dóna esperances. Això per una banda, però per l'altra si que es desvelen alguns secrets que, ara per ara, no semblen gaire importants.
En general, crec que és un episodi com la majoria dels primers de cada temporada; el que fa és ubicar els personatges principals, però sense tenir grans escenes d'acció (cal destacar una de les millors escenes del primer episodi que talla la respiració). Així doncs, és un inici força normal, per mi un bon episodi que dóna peu a tot el que passarà al llarg de la temporada i que promet. Crec que un dels punts negatius, ja no només d'aquest capítol en concret si no en general, és el paper de la Daenerys que no avança. Com per exemple, la relació entre en Jaimie Lannister i la Cersei té alts i baixos i va canviant una mica depenent de la situació personal de cada un, el personatge de la Daenerys està allà mateix. Sempre esperes que faci alguna cosa, però mai acaba de fer-ho. Per contra, el personatge de la Sansa Stark, que ningú donava un duro per ella, sembla que comença a despertar d'aquella infantesa en què vivia.
Espero, però, que els dos personatges, tant la Daenerys com la Sansa, juguin un paper important en aquesta temporada i avancin com a personatges perquè si ni serà una gran decepció, sobretot pel que fa a la Daenerys. Finalment, com a fan de la sèrie, m'agradaria dir a tots aquells que només esperen allò espectacular (una decapitació, un assassinat...) que Game of Thrones és més que violència i moments de gran impacte, sinó que en els diàlegs i les imatges s'explica molt més del que ens pensem.
S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada