divendres, 15 d’abril del 2016

La veritat sobre la Monarquia

The Royals és una sèrie britànica que explica el dia a dia d'una família real anglesa imaginaria. Aquesta és la idea principal del drama, tot i que l'humor també n'és una part important, que ha estrenat fa poc la segona temporada. La reina real d'Anglaterra, una de les persones més estimades pels anglesos, és representada com una dona controladora i, tot s'ha de dir, força agressiva. El personatge femení, interpretat per Elizabeth Harley (Helena), es contraposa amb el seu homònim masculí, el rei (Simon) d'Anglaterra, interpretat per Vincent Regan. Aquests personatges estan lluny de les persones reals, o no?
Només veient el primer episodi es pot arribar a la conclusió que és molt més que un simple drama. La reina, que representa la tradició de la Monarquia, la importància de les aparences i el deure de ser el governant (fins al punt que no es permet plorar la mort del seu primogènit), es contraposa amb el rei, que representa l'avenç cap a un model de govern sense Monarquia (en el primer episodi planteja abolir la Monarquia) i, finalment, amb els fills, el príncep Liam (interpretat pel conegut actor de Las Crónicas de Narnia, William Moseley) i la princesa Eleanor (Alexandra Park), que representen la rebel·lió cap a l'autoritat que és la reina i la seva mare. Per tant, sota una aparença senzilla, hi apareixen idees polítiques i, no només això, sinó que es representa una família real totalment diferent de la que ens pensem. El respecte i, pot ser, la por cap a la família real britànica de veritat, desapareixen per donar lloc a una sèrie rebel, igual que els personatges més joves.
A més a més, s'afegeix la premsa sensacionalista i la falta d'intimitat dels personatges, ja que són persones públiques, fet que pot crear conflictes personals en alguns d'ells. Així doncs, és una sèrie que s'endinsa en un món que està lluny del poble, un món opac i poc transparent on reina el caos i la rauxa, tot i que de portes en fora sembla que tot està controlat. Mostra, a través dels seus personatges, un món decadent que s'ha d'adaptar a la societat actual. Per això crec que és important destacar el fet que sigui la monarquia britànica, una de les més representatives de l'Europa medieval, la caricaturitzada a la sèrie. 
Això sí, tot aquest còctel d'idees polítiques i decadència està combinat amb relacions amoroses, sexe, drogues i lluites pel poder. Per tant, és una sèrie amb molts elements clàssics, però que no deixarà a ningú indiferent. 


S.

2 comentaris:

  1. Jo la vaig començar l'estiu passat, vaig veure 20 minuts del primer episodi i la vaig treure perquè m'avorria. Potser hauria d'haver aguantat més però no em va agradar gaire... Li hauré de donar una segona oportunitat.

    ResponElimina
  2. T'he de dir que només vaig poder veure el primer episodi. Ahir vaig veure el segon i, no és una de les millors sèries que he vist, però no està malament. En molts aspectes em recorda a Gossip Girl, sobretot pel drama i lo trepes que són tots.

    ResponElimina