divendres, 29 d’abril del 2016

Un dels retorns més esperats



El diumenge passat es va estrenar la sisena temporada de Game of Thrones envoltada d'una gran expectativa. Sense fer spoilers, la gran incògnita continua, de moment, essent una incògnita. Fet que a molts espectadors, jo inclosa, ens dóna esperances. Això per una banda, però per l'altra si que es desvelen alguns secrets que, ara per ara, no semblen gaire importants. 
En general, crec que és un episodi com la majoria dels primers de cada temporada; el que fa és ubicar els personatges principals, però sense tenir grans escenes d'acció (cal destacar una de les millors escenes del primer episodi que talla la respiració). Així doncs, és un inici força normal, per mi un bon episodi que dóna peu a tot el que passarà al llarg de la temporada i que promet. Crec que un dels punts negatius, ja no només d'aquest capítol en concret si no en general, és el paper de la Daenerys que no avança. Com per exemple, la relació entre en Jaimie Lannister i la Cersei té alts i baixos i va canviant una mica depenent de la situació personal de cada un, el personatge de la Daenerys està allà mateix. Sempre esperes que faci alguna cosa, però mai acaba de fer-ho. Per contra, el personatge de la Sansa Stark, que ningú donava un duro per ella, sembla que comença a despertar d'aquella infantesa en què vivia.
Espero, però, que els dos personatges, tant la Daenerys com la Sansa, juguin un paper important en aquesta temporada i avancin com a personatges perquè si ni serà una gran decepció, sobretot pel que fa a la Daenerys. Finalment, com a fan de la sèrie, m'agradaria dir a tots aquells que només esperen allò espectacular (una decapitació, un assassinat...) que Game of Thrones és més que violència i moments de gran impacte, sinó que en els diàlegs i les imatges s'explica molt més del que ens pensem. 




S.

divendres, 22 d’abril del 2016

Una dolça comèdia esbojarrada

Amor? Romanticisme? Parella? No, això no ho trobaràs, si més no de manera explícita, a una de les millors comèdies que he vist els últims mesos. You're the worst està protagonitzada per dos personatges horribles com a persones. Ella, la Gretchen, és desordenada, despistada, una mica porca, sarcàstica, no té sentiments, o això diu, i un llarg etc.. Ell, en Jimmy, és un sabelotodo, té respostes per tot, irritant, egocèntric i moltes altres qualitats que el fan insuportable per la resta dels mortals. Tot i que cap dels dos busca una relació, s'acaben convertint en "una parella de coneguts que només tenen sexe", com diuen ells, en resum, una relació, però diferent a les que coneixem.
Aquest còctel de defectes i no sentiments donen pas a una comèdia esbojarrada i diferent a les que es poden veure avui a la tele. Mai saps què passarà en un episodi que només dura 20 minuts; com evolucionaran, cap a quina direcció anirà la seva relació, ja que els dos són persones inestables emocionalment i rebutgen qualsevol tipus de vincle amorós.
És una comèdia lleugera i plena de referències musicals, literàries (ell es escriptor) i cinematogràfiques. Una sèrie que et farà riure, però que també té algun moment emotiu, pocs. Crec que convertir els defectes dels personatges en allò que els uneix proporciona moments de bogeria i sense
sentit que acaben, com no pot ser d'una altra manera, amb sexe. Per tant, si ets amant de les comèdies romàntiques i/o del sexe, és la teva sèrie.



S.

divendres, 15 d’abril del 2016

La veritat sobre la Monarquia

The Royals és una sèrie britànica que explica el dia a dia d'una família real anglesa imaginaria. Aquesta és la idea principal del drama, tot i que l'humor també n'és una part important, que ha estrenat fa poc la segona temporada. La reina real d'Anglaterra, una de les persones més estimades pels anglesos, és representada com una dona controladora i, tot s'ha de dir, força agressiva. El personatge femení, interpretat per Elizabeth Harley (Helena), es contraposa amb el seu homònim masculí, el rei (Simon) d'Anglaterra, interpretat per Vincent Regan. Aquests personatges estan lluny de les persones reals, o no?
Només veient el primer episodi es pot arribar a la conclusió que és molt més que un simple drama. La reina, que representa la tradició de la Monarquia, la importància de les aparences i el deure de ser el governant (fins al punt que no es permet plorar la mort del seu primogènit), es contraposa amb el rei, que representa l'avenç cap a un model de govern sense Monarquia (en el primer episodi planteja abolir la Monarquia) i, finalment, amb els fills, el príncep Liam (interpretat pel conegut actor de Las Crónicas de Narnia, William Moseley) i la princesa Eleanor (Alexandra Park), que representen la rebel·lió cap a l'autoritat que és la reina i la seva mare. Per tant, sota una aparença senzilla, hi apareixen idees polítiques i, no només això, sinó que es representa una família real totalment diferent de la que ens pensem. El respecte i, pot ser, la por cap a la família real britànica de veritat, desapareixen per donar lloc a una sèrie rebel, igual que els personatges més joves.
A més a més, s'afegeix la premsa sensacionalista i la falta d'intimitat dels personatges, ja que són persones públiques, fet que pot crear conflictes personals en alguns d'ells. Així doncs, és una sèrie que s'endinsa en un món que està lluny del poble, un món opac i poc transparent on reina el caos i la rauxa, tot i que de portes en fora sembla que tot està controlat. Mostra, a través dels seus personatges, un món decadent que s'ha d'adaptar a la societat actual. Per això crec que és important destacar el fet que sigui la monarquia britànica, una de les més representatives de l'Europa medieval, la caricaturitzada a la sèrie. 
Això sí, tot aquest còctel d'idees polítiques i decadència està combinat amb relacions amoroses, sexe, drogues i lluites pel poder. Per tant, és una sèrie amb molts elements clàssics, però que no deixarà a ningú indiferent. 


S.

divendres, 8 d’abril del 2016

Uns zombis diferents




Avui m'agradaria parlar sobre una sèrie francesa, "Les Revenants". Potser algú n'ha sentit a parlar ja que, des de la seva estrena el 2012, ha tingut un ressò internacional (fins i tot se n'ha fet una versió americana, però molt lluny de la original). Aquest drama de ciència-ficció, es composa de dos temporades, tot i que es parla d'una possible tercera, que explica la història de diferents personatges morts que han tornat a la vida. Ningú sap perquè, ni què són o què volen; són persones o productes de la imaginació?
La primera temporada introdueix els personatges que seran l'eix principal de la sèrie fins al final, tot i que el més important és en Victor, un nen inquietant i misteriós. Però, el que vull destacar d'aquesta temporada és el drama familiar i personal dels personatges. Les morts dels protagonistes han estat morts violentes, per exemple un suïcidi, un accident o un assassinat. Les famílies i els amics dels morts han passat un dol i han superar la pèrdua d'un ésser estimat. El que xoca són les diferents reaccions dels vius quan es troben amb els morts. Com acceptes que algú que havies perdut torna a estar amb tu, algú que és mort? N'és un exemple el personatge de l'Adélé que va perdre el seu xicot el dia del seu casament i, a sobre, estava embarassada. Després de molts anys ha superat la pèrdua d'en Simon, el xicot, però la seva arribada la trastoca. O la família Seguret, que perd una de les seves filles en un accident d'autocar i el nucli familiar queda destruït. La mare ho veu com una nova oportunitat, un miracle, mentre que la germana la rebutja. Tots aquests sentiments i emocions sobre el dolor i sobre la mort permeten mostrar un tema tabú, com és la mort, en la societat occidental. A part del drama, també hi ha el perquè han tornat o que han vingut a fer; un gran misteri que no s'acaba d'abordar en la primera temporada
En canvi en la segona temporada, el tema central és el perquè han tornat. Un motiu que et manté intigrat al llarg de tota la sèrie i que fins a l'últim episodi no es desvetlla. Crec que això és una de les gran qualitats de la sèrie, un dels seus punts forts. Des del començament es plantegen unes preguntes que es resolen a poc a poc, però no totes. Sempre et deixa amb ganes de saber més sobre un personatge, sobre els motius que té per actuar d'una manera i no una altra, etc. Tot aquest misteri que els envolta queda reforçat amb les localitzacions (la història passa en un petit poble dels Alps francesos que està comunicat, només, per una carretera). A més a més, hi ha molts personatges que tenen un aire melancòlic que també ajuda a construir un univers ple d'incògnites. Però, a diferència de moltes sèries, "Les Revenants" té un principi i un final. Tot, o gairebé tot (és possible que hi hagi una tercera temporada), queda lligat en l'últim episodi; fet que com a espectador et deixa amb una bona sensació. Crec que aquest és un punt a favor de la sèrie, no en té pràcticament  cap de dolent, perquè, a mesura que avança, saps que no pot ser d'una altra manera, el cercle s'ha de tancar sí o sí. 
Cal destacar que no és un sèrie de zombis normal, no. "Les Revenants" planteja uns zombis de carn i ossos, amb records i sentiments, per això és difícil pels vius seguir considerant-los morts. És una sèrie contraposada a "The Walking dead" o "Fear the walking dead" (per dir-ne dos d'actuals). El que busca, o així ho crec, és donar veu al tema de la mort, però embolcallat en una ombra de misteri que la fa ser una sèrie molt potent i diferent a la resta. Per tant, pels amants de la ciència-ficció i pels amants del drama, "Les Revenants" és una de les millors opcions de ficció de l'actualitat. 


S.